Mardi 6 avril 2010 2 06 /04 /Avr /2010 23:43

Vos vau parlar uèi d’una especialitat salada anglesa ( que fins ara, me soi mai que mai concentrada sul sucrat ) : lo Yorkshire pudding. Vos rasseguri, es pas un pudding al Yorkshire ( i a ja lo can caud dels Americans, e en mai d’aquò ai pas fòrça enveja de me trapar amb la SPA e Brigitte Bardot sus l’esquina per aver butat lo mond a passar Chopeta a la grasilha, puèi al mesclaire e ne far un pastís per finir… pensada gòra de la nuèch finida, mercé per los que son demorats ). Donc, per tornar al Yorkshire pudding ( o Yorkies pels intims ), es un pastisson fòrça aisit de far, tot confle, tot mofle e tot leugièr qu’es servit en Anglatèrra amb lo rostit qu’es lo plat tradicional del dimenge ( tanben conegut jol nom de Sunday Roasty, s’inventa pas ).

Pel Yorkshire Pudding, vos caldrà : 125 gramas de farina, 2 uòus, 200 millilitres de lach e un pauc d’òli. Vos caldrà tanben 6 mòtles redonds ( es melhor se los bords son liscs, mas si que non, podètz prene de mòtles a muffins ). La recèpta es simpla : calfatz lo forn a 200°C. Mesclatz la farina, lo lach e los uòus fins a ço que la pasta venga omogèna ( dèu semblar un pauc de pasta a crèsps ). Metètz puèi un pauc d’òli dins lo fons dels mòtles, e versatz la pasta dins los mòtles. Butatz al forn, e daissatz coire per un vintenat de minutas, fins a çò que sián confles e daurats.

Normalament, per los servir a l’anglesa, vos o cal servir amb un rostit de buòu, de legums bolhits o al forn e una salsa al vin roge e al bolhon de buòu. Mas coma en cosina la normalitat se dèu pas totjorn sègre ( e pas qu’en cosina siá dich en passant ), se pòt servir amb çò que volètz, emai ensajar d’emplenar amb çò que volètz. Sabi qu’i a de mond qu’an ensajat amb de purèa de peses ; mas coma ai dich, es de noiridura per Angleses !

 

Al còp que ven !

 

Nan lo Penche

Par dwarf
Ecrire un commentaire - Voir les 1 commentaires
Mercredi 17 mars 2010 3 17 /03 /Mars /2010 01:39

Per los que ne sabon un pauc sus ieu, sabon entre autre qu’ai passat l’an passat uèch meses en Anglatèrra coma assistanta de lenga, dins lo Nòrd, a costat d’Escòcia, dins una vila que se sona Hartlepool. Vos ditz pas res coma nom ? Normal, es pas pro coneguda en Franca ( levat benlèu pel fach qu’es l’ostal novel, o puslèu lo cementèri novel de nòstre ex pòrta-avions, lo Clemenceau, vos remembratz ? ).

A la debuta, quand ai recebut mon affectacion per e-mail, èri coma vosautres, a me dire : « mas ont es aquel trauc ? » ( un trauc de la talha de Besièrs, quand meme ! ) Ai donc picat lo nom sul net, e mon melhor amic virtual Wikipèdia me dobriguèt una polida pagina per me’n dire un pauc mai : una vila al Sud de Newcastle, a costat de la mar ( cal pas somiar, la Mar del Nòrd, es pas la Mediterranèa, mas es totjorn polit de veire ), e entre d’informacions sul papà del personatge Andy Capp ( qu’èra de la vila ) e sus la centrala nuclearia locala ( n’i a pas que tres en Anglatèrra, e ne caliá una a costat d’acò mieu ! ), trapèri una legenda que me faguèt fòrça rire :

 

En 1798, en plen pendent las guèrras napoleonianas, un batèu francés foguèt pres dins un auratge dins la Mar del Nòrd e s’espotiguèt sus las ribas de la vila. L’equipatge tot  foguèt tuat ( considerant las circonstancias istoricas, benlèu qu’èra melhor per eles en fach ). Tot ? Non. Un pichòt Gallés resistiguèt al fracatge. ( Goscinny, se me legisses d’ont ses…. ) Per èsser pichòt, èra fòrça pichòt, qu’èra un monin de companhiá. Los estatjants de la vila lo trobèron, e se pausèron una question fòrça pertinenta : avián plan vist que lo batèu èra francés, mas avián pas jamai vist un Francés de lor vida, nimai un monin ; benlèu qu’aquel monin èra pas qu’un espion francés ? Se pausèron tant de questions que decidiguèron d’organizar un procès per jutjar aquela paura bèstia. Lo monin foguèt fin finala declarat copable d’espionatge ( de segur, diguèt pas res per se defendre ! ) e foguèt penjat.

 

Es una istòria qu’es encara fòrça coneguda a l’ora d’ara : se pòdon trobar un auc pertot dins la vila de cartas amb d’illustracions que contan aquela istòria ; un monin assetat se pòt veire sus la Marinà de la vila, qu’es supausat portar bonaür s’i jetatz un pèça dedins ; a tanben agut l’onor e lo privilègi de venir lo simbòl de la còla de football de la vila, jos un nom apropriat : « H’Angus ». ( « Hang us » vòl dire « penjatz-nos » en anglés ). Urosament per ieu, los temps an cambiat e foguèri acculhida a braces dobèrts dins aquela vila ( enfin, benlèu qu’un o dos escolans somiavan de me balhar lo meteis tractament que lo monin, ont sap jamai ! ).

 

Al còp que ven !

 

Nan lo Penche

Par dwarf
Ecrire un commentaire - Voir les 1 commentaires
Mardi 2 mars 2010 2 02 /03 /Mars /2010 20:57

Son de pastissons que son pas fòrça coneguts en França, que son pas de bon trobar en fach dins los comèrcis e las fornariás emai angleses. En fach, es mai que mai un daquòs que se fa a l’ostal, qu’es de fòrça bon far : es aisit, pas car e fòrça bon e disi pas aquò perqué es aquí ieu que balhi la recèpta ! Pòdi mai dire que la recèpta que vos vau balhar, la teni de la landlady que m’aculhiguèt l’an passat.

 

Anatz veire, semblan fòrça d’escones, en mens copioses e estofa-crestian. Per los far, vos cal : 200 gramas de farina levanta, 100 gramas de sucre ( e s’avètz de sucre ros, serà , encara melhor ! ), 50 gramas de burre ( coma dins totas las recèptas anglesas, en fach ! ), 2 uòus, 100 gramas de rasims secs e 150 millilitres de lach. Començatz per mesclar lo burre e lo sucre, puèi apondètz los uòus. Mesclatz plan, abans de versar pichon a pichon la farina, en mesclant plan per pas aver de grumèls. Enfin, podètz apondre los rasims secs e lo lach.

Se volètz de pastissons polits e daurats, podètz tanben pintrar lor dessús amb un pauc d’uòu.

 

Per la coseson ( 180° per una vintena de minutas, o mens se vesètz que los pastissons son a daurar ), avètz doas causidas : lo podètz far dins de mòtles a muffins, o los pausar en fòrma de pichòtas bòlas sus una placa de coseson. D’un punt de vista personal, preferissi la segonda solucion, emai s’ai de mòtles a muffins, me demandatz pas per quina rason.

 

Es pas qu’una de la varietat de rocky buns qu’exitís. Ne podètz tanben far al chocolat a la plaça dels rasims secs, apondre d’elements coma de pèls d’irantge… Es pas qu’una basa, que se pòt adaptar al gost de cadun ( e òc, es çò qu’es de plan amb la cosina anglesa, sovent, son de basas bonas que se pòdon adaptar, miam !! )

Bon apetit, e al còp que ven !

Nan lo Penche

Par dwarf - Publié dans : Recèptas
Ecrire un commentaire - Voir les 1 commentaires
Mercredi 10 février 2010 3 10 /02 /Fév /2010 12:52

 E òc, lo must know del torista francés que se passeja dins la campanha anglesa es back. Ara que sabètz çò que cal pas doblidar abans de partir ( cf Lo guidet de subrevida en Anglatèrra 1 : çò que cal pas doblidar abans de partir ), vaquí çò estranh que se pòt trapar un còp qu’i sètz !

 

1. Las rotas : es çò mai evident en i pensant, soi segura que sètz totes a vos dire : « Mas nos pren per de nècis aquela colhona, tot lo mond o sap qu’en Anglatèrra, cal rotlar a esquèrre… »… d’accòrdi, d’accòrdi, mas fa pas jamai de mal d’o remembrar ( es pas per ren que sus los primièrs mètres aprèp la sortida del tunèl que passa jos la Mancha, i a marcat en gròs sus la rota : « Keep your left ». Mas las especifitats anglesas concernisson pas solament lo sens de circulacion, mas tanben de detalhs pro saboroses per èsser notats. De’n primièr, pensi qu’avètz ja totes ausit dire que las distàncias en Granda-Bretanha son marcadas en miles ( un mile val a la gròssa 1600 mètres ). Es verai, mas solament sus las rotas nacionalas ! Sus las autorotas, las distàncias son marcadas en quilomètres. Donc imaginatz un pauc : sètz accompanhat per un amic dins vòstra veitura, e los panèls sus la nacionala marcan 69.6 entre Folkestone e Londres. Passatz sus l’autoròta, e d’un còp, vesètz : London : 111. Vesi d’aquí la scèna : « Mas cossí as poscut te plantar coma aquò ? Sabes pas legir una mapa o qué ? Ton GPS es pas qu’una merda ! »…. Ne risi pas que d’i pensar !

A, una autra causeta a prepaus de l’autorota : s’avètz dins vòstra veitura un nenon que demanda de s’arrestar, o cal far tre la primièra aira de repaus que vesètz, que n'i a pas que totes los cinquante o cent quilomètres !

 

2. Los pubs : coma de costuma, quand òm es pas a cò sieu, òm ensaja de trapar d’endreches pas tròp car per manjar ( e se possible d’endreches ont servisson de causas que se trapan pas en França ). Per aquò, los pubs son una bona solucion, que son pas coma los cafès franceses e que servisson de qué manjar tota la jornada, emai lo ser fins a nòu o dètz oras ( aprèp, son la cervesa e lo whisky que son reis ). Mas lor foncionament son un pauc diferents dels cafès franceses que servisson a manjar, e o val melhor saupre, si que non poiretz esperar un brieu abans de manjar. En França, dintratz, vos assetatz e esperatz que qualqu’un ven prene vòstra comanda. Se fasètz coma aquò en Anglatèrra, sètz pas prèstes de manjar. Cò que cal far, es vos assetar, notar vòstre numèro de taula, e anar comandar a la banca. A, al passatge, vos cal tanben pagar quand comandatz, donc la jogatz pas a la : « sorri, aive forgotten mai vallèt… euh mai purse at… tou…. At mai tabel… » ( revirada : ai doblidat mon pòrtemoneda a ma taula ).

 

3. Los taxís : se sètz dins una vila ont i a pas de metrò e qu’avètz pas de veitura per dintrar dins vòstra ostalariá ( o que la volètz pas prene en prevision de tot çò qu’anatz beure dins la serada ), la melhora solucion es de trobar un taxí. La bona novèla es que n’i a segurament mai en Anglatèrra qu’en França, e que coma es una causa costumièra ailà de’n prene un, son mens cars. Question : mas ont ne trapar un, s’avètz pas lo numerò de telefòn d’una estacion de taxís ? Simple : cercatz un pub. Pas per dintrar dedins e demandar lor telefòn coma dins de films a la con. Non, es una tecnica d’una logica sens falha : coma i a totjorn de mond que se meton de ganarras, los taxís esperan en defòra dels pubs los que seràn pas en estat de dintrar a cò lor dins lor veitura o sus lors pès. Logic, non ?

Me vau arrestar aquí per uèi, e un darrièr punt : coratge als menaires que vòlon gardar lor veitura :
magic-roundabout.jpg
Se'n pòt trobar dos o tres coma aquò en Anglatèrra. Aquel es conegut jos lo nom de "Magic Roundabout"...

Al còp que ven !

Nan lo Penche

Par dwarf
Ecrire un commentaire - Voir les 0 commentaires
Mercredi 3 février 2010 3 03 /02 /Fév /2010 00:13

D’uèi ( enfin, a la vista de l’ora qu’es, deuriái puslèu dire « ièr » ), es la Candelièra, mai conegut jos lo nom : « Jorn dels Cresps ». Quin es donc lo rapòrt amb l’Anglatèrra, me diràn los finaudèls qu’an pas legit lo títol ? Perque en Anglatèrra se tròba un pauc la meteissa causa, mas jos lo nom dels Crespèls locals : lo jorn dels Pancakes !

 

Pr’aquò, se passa pas per lo segond de febrièr coma per nos, mas es lor dimarç gras a eles, çò que vòl dire qu’aquela annada, tombarà lo setze de febrièr. Per l’escasença ( e coma cal plan gardar lo ritme aprèp Nadal, lo jorn de l’an, l’Epifania e la Candelièra ), vos vau balhar la recèpta la mai colhona que coneissi per plan festejar dignament aqueste jorn : la dels Pancakes !! ( Aprèp aquela presentacion comola de suspresas e tan plan menada, soi segura que sètz a picar dins vòstras mans en cridant « òsca ! » per mon gaubi… non ?… mas a la vista de l’ora, pareis normal que somie un pauc… )

 

Donc, la recèpta, vos caldrà : cent gramas de farina, cent gramas de sucre, dètz centilitres de lach e dos uòus ( a los que son ja a los copar, STOP ! Cal desseparar lo blanc del mijòl ). Mesclatz la farina amb lo sucre e lo lach, e apondètz en darrièr los blancs montats en nèu e los mijòls. Mesclatz lo tot doçament, en virant dins lo meteis sens fins a çò que la pasta siá omogèna ( se volètz mesclar coma de barbars e dins totes los senses, podètz, mas alara servís pas a res montar los blancs en nèu. O prengatz pas mal, es una barbara que vos parla. ) Enfin, fasètz caufar la padena amb un pauc d’òli dedins, e fasètz coire la pasta doas minutas de cada costat. Coma o podètz constatar, sembla furiosament de crespèls, al despart qu’es un pauc mai espés. E coma los crespèls ( o coma lo porridge ), o podètz servir amb çò que volètz : de sucre, de mèl, de Golden Syrup…

 

Per contra, una pichòta precision de civilizacion, per informacion : en Anglatèrra, lo Pancake Day es pas qu’una fèsta culinària. Vòl dire que, contrariament a nosautres, se deguisan pas aquel jorn ( se reservan lo deguisament pas que per Halloween ).

 

Bon apetit a totes !

 

Al còp que ven !

 

Nan lo Penche

Par dwarf - Publié dans : Recèptas
Ecrire un commentaire - Voir les 1 commentaires

Présentation

Créer un Blog

Recherche

Calendrier

Février 2012
L M M J V S D
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29        
<< < > >>
Créer un blog gratuit sur over-blog.com - Contact - C.G.U. - Rémunération en droits d'auteur - Signaler un abus